ENS APROPEM AL MÓN DEL GRAFITI: ENTREVISTA A PALOS

Sin títuloGrafit fer per “Palos”

EL MÓN DEL GRAFITI             

Un grafit,  de l’italià graffiti, que és com ho coneixem nosaltres, és un missatge escrit, o una imatge pintada, bé,  també pot ser una barreja de les dues. Aquesta, s’utilitza generalment emprant pots de pintura amb aerosol sobre un lloc visible pels vianants, com panys de paret, portes o monuments… entre d’altres.

Darrere d’aquest, hi pot haver una motivació de protesta política o social, especialment quan l’utilitzen moviments de joves revolucionaris. També n’hi ha que tenen motivacions artístiques, o simplement d’afirmació personal, com en el cas de les firmes pintades de manera repetida.

El costum de pintar o escriure a les parets és tan antic com la invenció de l’escriptura, i n’hi ha moltes proves, especialment a Pompeia i Herculà, on es van conservar gràcies a la cendra volcànica.

El grafit en l’art modern és un moviment que va sorgir en la dècada del 1970 a Nova York. Algú, va començar a escriure “TAKI” en el metro, provocant que les seves signatures (que després coneixerem com a “tags”) s’anessin propagant i posant de moda, fins que uns anys després, aquella persona ja no era l’única. Cada vegada hi havia més competició per veure qui pintava més i més gran, fins que a algú se li va ocórrer fer les seves signatures fora del metro. Va ser aleshores, quan va començar el veritable boom del grafit. A poc a poc, les signatures es van anar convertint en peces més grans amb farcit, traç, ombres… fent que aquest moviment s’estengué per tots els Estats Units i que  qualsevol superfície fos vàlida.

El grafit cada vegada va evolucionar més i més, creant un veritable moviment underground estès per tot el món. El grafit, actualment, abasta des de grans murals de molts colors, que són veritables obres d’art, a pintades en el metro de qualsevol ciutat.

 

ENTREVISTA A JAIME (PALOS)

Coneixem a PALOS a partir de que en Joan li agraden aquests temes i sempre que pot, aprofita i fa algun grafit (legal). Les primeres vegades que ell va començar a saber que això li interessava, va mirar models de gent per instagram i Internet i en Jaime, va ser un dels primers i dels que va fer servir per inspirar-se. A partir d’allà vam poder aconseguir parlar amb ell.

Tenim l’entrevista via escrit ja que ell no volia ser gravat, ni tampoc que tothom el conegués com és ell. Ell vol que tothom el conegui com a PALOS i per tot el que fa i dissenya, no per altres coses.

 

  • Qui ets en el món del graffiti, en general?
  • El món del graffiti és com una segona vida per mi, una altra cara de la meva persona, en el món real em dic Jaime, i en el món del graffiti em dic “Palos”. Aquesta segona vida, mostra una part meva molt més reivindicativa, molt més lluitadora i inconformista.

 

  • Quan vas començar a pintar?
  • Vaig entrar en aquest món des de ben jove, amb 14 anys vaig agafar el meu primer esprai. L’escola m’avorria i les notes no m’anaven gaire bé, només m’interessa a l’Art i l’adapto al que a mi m’agradava fer. Vaig començar a anar amb els amics a diferents llocs apartats de la civilització a pintar i a passar la tarda, però ho vaig deixar una temporada, i em vaig reinventar en aquest món amb 17 anys, on em vaig canviar la firma, ja que em faig fer el meu primer “panel” (vagó de tren pintat), però ara les coses no són com abans, ara pintar trens és molt més difícil, i tot ja està molt “cremat” (pintat), per això ara em baso en el graffiti legal, amb més tranquil·litat.

 

  • Perquè vas decidir dedicar-te a això?
  • Per a mi, era una manera d’esvair-me del món, d’oblidar-me de tot i de dedicar-me a fer el que més m’agrada. D’altre banda, també és una via d’escap, la qual utilitzo per expressar-me i de vegades, per a desfer-me dels meus propis sentiments, que em guardo per mi sol.

 

  • Et sents agust sabent el lloc fins al que has arribat, o t’hauria agradat una altre cosa?
  • Jo em sento molt agust, i la meva trajectòria en aquest món, la considero perfecte, ja que he provat tots els tipus de graffiti possibles, persianes del carrer, trens, metros (de diferents països), murs legals, etc. Per tant considero que he experimentat amb tot el que he pogut en aquest món, i estic molt orgullós de mi mateix, tot hi que M’hagués agradat haver pintat en tots els trens d’Europa, un a cada país, però ara ja he abandonat la meva faceta il·legal, tot hi que potser, algun dia, hi torno, mai se sap.

          Berta Ruiz i Joan Ollé    (Específica artística 4t ESO)                  

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.